25 de Novembre: Dóna-li la volta a la violència masclista!

25 de Novembre: Dóna-li la volta a la violència masclista!
Comunicat de la Secretaria de la Dona de la CGT
 
Més de 600 dones han mort en l’última dècada a les mans de les seves parelles o exparelles. Més de 600 homes s’han convertit en assassins, alguns es van suïcidar després de matar a la que durant un temps havia estat la seva dona, uns altres estan a la presó. Informes i estudis contrastats d’aquest any, xifren el nombre de dones assassinades en el període 2000-2009 en 629, amb una mitjana de 63 per any. Aquestes són les dades oficials de víctimes per violència de gènere en el nostre país, però a elles s’haurien d’afegir les dones assassinades per altres homes que no eren parelles o exparelles seves, però que podrien catalogar-se fàcilment com crims masclistes (agressors sexuals, pares, germans, chulos, etc). La xifra oficial en el que va d’any és de 57 dones assassinades.
Les mesures previstes en la Llei Integral contra la violència de gènere no semblen ser molt eficaces. En els Pressupostos d’aquest any es dediquen 5.566,05 milions d’euros per a seguretat ciutadana i lluita antiterrorista. Tal vegada, si s’augmentés el pressupost per a la lluita contra la violència masclista, s’obtindrien millors resultats i sobretot, si es dediquessin més diners a l’educació en igualtat i a l’educació sexual. No obstant això per a 2011, el pressupost per al Ministeri d’Igualtat era de 69 milions d’euros (un 1’02% del pressupostat per a seguretat), un 10% menys que l’any passat. El doble de la retallada mitja dels altres ministeris.
I parlem en passat perquè una vegada més es confirma el que totes veiem dia a dia: no hi ha voluntat política de lluitar contra la violència de gènere, i el regal del govern a les dones per a aquest 25 de Novembre és la desaparició del Ministeri d’Igualtat, que amb la nova remodelació governamental passa a ser una secretaria dintre del Ministeri d’Assumptes Socials. I totes sabem que, per desgràcia, en aquest món capitalista nostre si no hi ha pressupost, no hi ha mitjans.
Al llarg de l’any ens han bombardejat durant tots els dies amb detencions i la lluita antiterrorista, aquí i a França. I què passa amb tots els programes que hi ha pendents d’executar per a lluitar contra la violència de gènere? En Educació, en Sanitat, en Justícia, en Intervenció Social… com no hi ha pressupost, no hi ha mitjans.
Que bé els ha vingut la crisi! És l’excusa perfecta per a no haver de complir les seves lleis. I cada any que passa, menys reposició d’efectius en l’Administració Pública, més càrrega de treball per als i les treballadores que queden en els serveis i que no poden assumir, per més que ho intentin, tot el pendent per fer. Per no parlar de la desaparició de serveis públics tan importants com tot el sector educatiu social, des del qual es treballava en la integració de persones, sobretot menors, en risc d’exclusió social, serveis que són realitzats per empreses privades amb ànim de lucre i que la majoria sabem com funcionen…
Amb aquesta comparança i amb la teva ajuda exigirem que es tracti a la violència de gènere com un problema d’estat de primera magnitud. No podem permetre que any rere any, segueixin assassinant a dones davant la vista impune de tota la societat i amb la indiferència d’un estat que no s’aplica per a atallar aquesta sagnia que és un problema de totes i tots.
Des de CGT també volem fer una crida a tota la societat: tots i totes som responsables, al seguir perpetuant rols i comportaments patriarcals. Per això, el més important és la deconstrucció de tot l’après: en les nostres relacions, en l’educació que rebem i donem, en les nostres comunicacions….
Una societat que eduqui solidàriament, sense sexisme, sense violència, sense autoritat imposada, llibertària, ens ajudarà a construir una societat de persones lliures, iguals, respectuoses amb les diferències i crítiques amb el món, on no existeixi dominació ni competitivitat. Una societat que eduqui sense religió, separant-la de l’escola i deixant-la en l’àmbit privat. Una societat que no permeti que els seus mitjans de comunicació siguin agressius i perjudicials per a la imatge de les dones, considerant-les objectes d’adorn en els seus anuncis, emetent programes xarons i masclistes amb totes les forces.
I sobretot, sobretot, a la CGT volem una societat que no calli, que denunciï, que qüestioni i que participi en l’eradicació d’aquesta xacra social.
Dones i Homes de la CGT, Contra la violència masclista!
Acudiu i Participeu en les manifestacions i actes del 25 de novembre, dia contra la violència de gènere.
Secretaria de la Dona de la CGT

12 Octubre

12 d´octubre....... Trist aniversari.

518 anys de la masacre de tot el poble amerindi.

518 anys de tot un genocidi.

Els dies eren molt curts avans....

Es creu que en l'època dels dinosaures la Terra s'havia frenat ja de forma que el dia durava unes 22 hores i tres quarts. En el present, en el regnat del dia de vint-i-quatre hores, només se li afegeix al dia un segon cada 62.500 anys. No obstant això, és tan gran el poder... del temps que en altres 225 milions d'anys la Terra acabaria tenint així un dia de 25 hores.

La violència.

Hola.

Sóc palestí i la meva educació està basada en l'Alcorà. Alà és l'únic Déu i Mahoma el seu profeta. La meva casa ha estat destruïda pels tancs israelians i en aquest acte ha mort el meu fill primogènit, la meva dona i la resta de la meva família està mal ferida. Mort als jueus i als EUA.
Sóc britànic i la meva educació esta cursada a la Universitat de Oxfort. Sóc enginyer electrònic, tinc molt bon habitatge al centre de Londres, un cotxe bastant car i estic casat amb una bella dona i pare de dos fills sans i meravellosos. La meva religió és protestant i si he de dir la veritat, no som molt religiosos que diguem.
Aquí, tenim dos models diferents de cultura amb les seves corresponents circumstàncies.  La pregunta del milió és la següent:
Vistos aquests dos models, els quals, són exemples prou corrents en cadascuna d'aquestes dues cultures esmentades, (evidentment que fluctuen a ser més o menys acusades segons la situació de cada individu pel que fa al col.lectiu o nivell en què es trobi)
¿Com es plantejara la qüestió de la violència, els motius per aplicar-la i les causes que van impulsar a dur-la a la practica ?............
És evident que la situació de cada un aquests models humans, farà que tinguin una visió molt diferent pel que fa al tema que estem tractant: la violència.
És evident que, el model britànic tindrà un plantejament més racional, més relatiu i filosòfic que el model palestí. Motius: Cultura, benestar, equilibri, entorn i moltes coses més.  El palestí, com es pot plantejar aquesta qüestió?. No cal ser molt intel.ligent per apreciar quines seran les seves accions i reaccions.
 
Qui dels dos estarà disposat a lluitar i a morir ???????????????
Qui dels dos estarà més disposat a dialogar, a filosofar i a enviar pensaments d'amor?
 
La qüestió, sempre rau en les circumstàncies en què et veus embolicat i moltes circumstàncies humanes, no permeten que puguem raonar i actuar civilitzadament.
"Cal viure les circumstàncies per poder comprendre les reaccions " 

Comportament unic

COMPORTAMENT ÚNIC

L´única manera de contribuir al creixement col.lectiu, ja se sap, és portant-nos com a bons consumidors i fent cua a les rebaixes, comprant cotxes cada vegada més aparents, abandonats a la cultura de un sol ús, usar i tirar, usar i tirar .... Ens estan sotmetent a un rentat de cervell, estem sent adoctrinats en el consumisme febril, el fetitxisme tecnològic, el buit filosofic ... El monopoli de la veritat està en mans d'unes quantes companyies que imposen la seva visió del món amb la mateixa i implacable obstinació que durant segles va exercir l´iglesia. Caminem cap a una tirania invisible que afecta, sense que ho sapiguem, a les esferes més mundanes de la vida: la roba que vestim, l'aire que respirem, el pa nostre de cada dia ... "El temps és or" diu un dels dogmes del capitalisme. "El temps és vida "repliquen els que volen un món més respectuós amb la condició humana i menys a costa del que dictin des del púlpit dels mercaders del temple. Les velles batalles socials del segle XX (llibertats civils, igualtat d' sexes, drets de les minories) aniran cedint terreny a aquesta altra lluita quixotesca que s'està lliurant ja dia a dia: l'individu contra les forces econòmiques que pretenen dominar el planeta. Així és com evoluciona una societat: una persona comença a trencar motlles, i en el camí descobreix que hi ha altres embarcats en la mateixa nau, i en aquest procés van qüestionan la cultura dominant, donant forma als seus somnis, aprenent dels seus errors. Les aigües rebels trenquen el mur de contenció, la taca s'estén contagia a més gent i acaba forjant un canvi de mentalitat. Estem en plena crisi de valors, i així és molt fàcil que acabi tirant arrels el conformisme. Encara el nostre principal enemic és la autocensura: la por a què diran, la renúncia a exposar idees pròpies perquè van contra corrent. L'educació és fonamental. Si als nens els ensenyem a entendre la dinàmica de la natura, després serà molt més fàcil que la sàpiguen apreciar. L'Home ha provocat un canvi radical en els sistemes ecològics. A partir d'ara és responsable tant del seu propi futur com del Planeta.