Comportament unic
COMPORTAMENT ÚNIC
L´única manera de contribuir al creixement col.lectiu, ja se sap, és portant-nos com a bons consumidors i fent cua a les rebaixes, comprant cotxes cada vegada més aparents, abandonats a la cultura de un sol ús, usar i tirar, usar i tirar .... Ens estan sotmetent a un rentat de cervell, estem sent adoctrinats en el consumisme febril, el fetitxisme tecnològic, el buit filosofic ... El monopoli de la veritat està en mans d'unes quantes companyies que imposen la seva visió del món amb la mateixa i implacable obstinació que durant segles va exercir l´iglesia. Caminem cap a una tirania invisible que afecta, sense que ho sapiguem, a les esferes més mundanes de la vida: la roba que vestim, l'aire que respirem, el pa nostre de cada dia ... "El temps és or" diu un dels dogmes del capitalisme. "El temps és vida "repliquen els que volen un món més respectuós amb la condició humana i menys a costa del que dictin des del púlpit dels mercaders del temple. Les velles batalles socials del segle XX (llibertats civils, igualtat d' sexes, drets de les minories) aniran cedint terreny a aquesta altra lluita quixotesca que s'està lliurant ja dia a dia: l'individu contra les forces econòmiques que pretenen dominar el planeta. Així és com evoluciona una societat: una persona comença a trencar motlles, i en el camí descobreix que hi ha altres embarcats en la mateixa nau, i en aquest procés van qüestionan la cultura dominant, donant forma als seus somnis, aprenent dels seus errors. Les aigües rebels trenquen el mur de contenció, la taca s'estén contagia a més gent i acaba forjant un canvi de mentalitat. Estem en plena crisi de valors, i així és molt fàcil que acabi tirant arrels el conformisme. Encara el nostre principal enemic és la autocensura: la por a què diran, la renúncia a exposar idees pròpies perquè van contra corrent. L'educació és fonamental. Si als nens els ensenyem a entendre la dinàmica de la natura, després serà molt més fàcil que la sàpiguen apreciar. L'Home ha provocat un canvi radical en els sistemes ecològics. A partir d'ara és responsable tant del seu propi futur com del Planeta.
L´única manera de contribuir al creixement col.lectiu, ja se sap, és portant-nos com a bons consumidors i fent cua a les rebaixes, comprant cotxes cada vegada més aparents, abandonats a la cultura de un sol ús, usar i tirar, usar i tirar .... Ens estan sotmetent a un rentat de cervell, estem sent adoctrinats en el consumisme febril, el fetitxisme tecnològic, el buit filosofic ... El monopoli de la veritat està en mans d'unes quantes companyies que imposen la seva visió del món amb la mateixa i implacable obstinació que durant segles va exercir l´iglesia. Caminem cap a una tirania invisible que afecta, sense que ho sapiguem, a les esferes més mundanes de la vida: la roba que vestim, l'aire que respirem, el pa nostre de cada dia ... "El temps és or" diu un dels dogmes del capitalisme. "El temps és vida "repliquen els
Però encara tenim la llibertat de triar el que volem consumir, i això encara ens deix una petita finestreta oberta a l'esperança, si no amb el temps tot acabarà com el món fictici de "Wall-E".
ResponEliminaLa humanitat ara té una escala de valors molt ben definida, els diners. No importa si ets feliç o no, el que miren es el que guanyes, el que tens, el que gastes, on vas de vacances... Vivim en un món capitalista, on una crisi econòmica brutal no ha ensenyat res a ningú, els bancs i multinacionals continuen els seus negocis com si res.
Salut.
Àngel
Crec que és evident que, en efecte, el capitalisme,
ResponEliminaalmenys tal com l'entenem en l'actualitat, no es
pot sostenir sense la pobresa i la desigualtat. El
motiu? Es pot resumir tenint en compte que, des
fa uns segles, en qüestions polítiques s'ha
tendit a crear unes estructures, si em permeteu el
terme, "antinaturals", mentre que en qüestions
econòmiques s'ha fet exactament el contrari. Em
refereixo al fet que, mentre pel que fa al
polític i social, hem abolit la "llei del més
fort ", per crear una organització (l'Estat) que
serveix per a garantir uns certs drets als
adscrits a ella (encara que no sempre ho faci, per
diferents motius que tots coneixem), pel que
fa a les qüestions econòmiques hem fet
exactament el contrari: deixar que l'economia,
es comporti com un ecosistema, i
regida per les lleis de la natura.
Que vol dir això? La natura és un sistema
veritablement eficient, crec que no serà necessari
convèncer a ningú d'això perquè és un fet que es
manifesta en tot moment i lloc. Les seves lleis fan
que tot avanci de forma ràpida i eficaç, ajustant-se
a models que podem veure com equacions matemàtiques
perfectes. La tesi va seguida d'una antítesi i
ambdues són superades, com diria Hegel, per la
síntesi: l'ordre de la natura rau en el
desordre, com el de moltes altres coses (si no, que els
hi preguntin a qualsevol estudiós dels nombres
prims). Bé, m'estic anant per les branques. El cas
és que, en deixar que l'economia sigui un "ser lliure"
que es comporti d'acord amb lleis naturals de
equilibri, el capitalisme s'oblida (o millor dit,
omet deliberadament) el fet que en els membres
d'aquestes belles equacions no només hi ha ens
abstractes, sinó que en aquest cas hi ha éssers concrets,
milions d'éssers humans que pateixen o moren perquè
aquest model es mantingui. S'aconsegueix l'eficiència, si,
però a un preu molt alt, i com humans que som
hauríem plantejar-nos si és normal conduir-los com
animals.
En fi, el resultat d'aquest despropòsit podem
veure-ho perfectament en l'evolució actual de la
economia: la llei de la selva impera. Els forts no
volen competir entre si mentre puguin aliar-se
entre ells per aixafar als febles, i sorgeixen del
fang entitats amb un poder superior a qualsevol
estat.