la felicitat

 Una vegada un pare d'una família acabalada va dur al seu fill a un viatge pel camp amb el ferm propòsit que el seu fill veiés com de pobre era la gent del camp. Van estar durant un dia i una nit completa en una granja d'una família camperola molt humil.

En concloure el viatge i de retorn a casa, el pare li pregunta al seu fill:

- Què et va semblar el viatge?
- Molt bonic pare!
- Veus lo pobre que pot ser la gent?
- Sí!
- I què has apres?
- Vaig veure que nosaltres tenim un gos a la casa, ells tenen quatre.
Nosaltres tenim una piscina que arriba d'una paret a la meitat del jardí, ells tenen un rierol que no té fi.
Nosaltres tenim uns llums importats al pati, ells tenen les estrelles.
El pati nostre arriba fins a la paret del veí, ells tenen tot un horitzó de pati.
Ells tenen temps per conversar i estar en família, tu i la mare han de treballar
tot el temps i gairebé mai els veig.

En acabar el relat, el pare es va quedar mut ... i el seu fill va afegir:
- Gràcies pare per ensenyar-me el rics que podem arribar a ser!!!

En aquesta vida hi ha coses realment importants i valuoses que no sempre
veiem com a tals, una amistat, un paisatge, un petó i un somriure.

....