som iguals....

la felicitat

 Una vegada un pare d'una família acabalada va dur al seu fill a un viatge pel camp amb el ferm propòsit que el seu fill veiés com de pobre era la gent del camp. Van estar durant un dia i una nit completa en una granja d'una família camperola molt humil.

En concloure el viatge i de retorn a casa, el pare li pregunta al seu fill:

- Què et va semblar el viatge?
- Molt bonic pare!
- Veus lo pobre que pot ser la gent?
- Sí!
- I què has apres?
- Vaig veure que nosaltres tenim un gos a la casa, ells tenen quatre.
Nosaltres tenim una piscina que arriba d'una paret a la meitat del jardí, ells tenen un rierol que no té fi.
Nosaltres tenim uns llums importats al pati, ells tenen les estrelles.
El pati nostre arriba fins a la paret del veí, ells tenen tot un horitzó de pati.
Ells tenen temps per conversar i estar en família, tu i la mare han de treballar
tot el temps i gairebé mai els veig.

En acabar el relat, el pare es va quedar mut ... i el seu fill va afegir:
- Gràcies pare per ensenyar-me el rics que podem arribar a ser!!!

En aquesta vida hi ha coses realment importants i valuoses que no sempre
veiem com a tals, una amistat, un paisatge, un petó i un somriure.

....

El Pitjor Amic del Gos

El Pitjor Amic del Gos
Per Eduardo Lamazón    


Els animals i la natura són poca cosa per a l'home quan l'home és poca cosa.

Voler i respectar la vida és un privilegi de persones educades, perquè cultivar l'amor requereix esforç i intel.ligència.

Els amants dels gossos, els que estem convençuts que els animals tenen drets, ens debatem en un mar d'aigües encrespades per vèncer la indiferència i la crueltat, patrons sempiterns del tracte que l'home els proveeix.

Promovem l'esterilització com l'únic mitjà incruent i asèptic de control de la població canina a les ciutats perquè sabem que gairebé tots els gossos que neixen al món vénen a patir un insondable sofriment.

Al mateix temps reprovem la indústria de les botigues de mascotes que venen animals, perquè creen relacions no amoroses que es donen quan la compra de l'animal és per un divertiment passatger. El nen, per exemple, que compra un gosset com es compra una joguina de plàstic, i que després, quan l'animal creix o la família surt de vacances, el deixa abandonat perquè ja no el diverteix o perquè no pot cuidar-lo. Qui fa un comerç de vendre animals, si ven deu cans reprodueix deu cans, si ven cent gossos reprodueix cent gossos.

Els gossos que es poden adoptar en els albergs tenen una sola diferència amb els gossos de les botigues de mascotes, i és que estan bruts. Es banyen i ja està. Són tan meravellosos amics i tan afectuosos com el que porta un estúpid certificat que pretén avalar el seu llinatge.

La grandesa d'un home-la teva o la meva, si de cas podem aspirar a alguna-està a ser bondadós podent ser dolent, perquè ser bo quan s'està acorralat o no es té possibilitat d'escollir, no té mèrit. Ser piadós amb els éssers física o intel.lectualment inferiors és un imperatiu moral per el superior, si no, no és superior. És, al contrari, un esperpent d'arrogància que posa a la seva espècie, perquè sí, per sobre de les altres que habiten el planeta.

És il.lògic i immoral, és vergonyós per a la nostra espècie que sent el gos el millor amic de l'home, sigui l'home el pitjor amic del gos.

La majoria dels homes torturen per crueltat, per indiferència, per ignorància, per estupidesa o per sàdic plaer a gairebé tots els gossos del món. Cap d'aquestes actituds són ornaments per als qui les exerceixen. Solen dir "al cap i a la fi és només un animal", expressió irreflexiva i reptant amb la qual descarten sense veure les qualitats del "només un animal", i els neguen drets.

En aquests temps difícils per a la bondat i per l'optimisme, temps de cors avariciosos i esperits devastats, solen dir que és pueril parlar de gossos que pateixen.

"Per què et preocupa el benestar dels gossos si hi ha tants nens famolencs?", És una cosa que escolto i escoltem tots els defensors d'animals, cada dia.

Es pretén que són dos problemes diferents, un dels nens, un altre els gossos. Jo crec que és un sol problema que es redueix a la crisi de l'home i dels temps que vivim. El planeta dóna aliment per al nen i per al gos, però no el porta a les seves boques. Són els seus pares i els seus amos, els governants, els pastors, els seus líders i els seus ilusionistes els que fan mal repartiment dels béns i de la justícia.

No només els gossos i els nens necessiten ajuda i amor. Hi ha gent gran, éssers famolencs, individus malalts, homes tristos, solitaris, empresonats o addictes a les drogues que pidolen la seva quota de solidaritat. I no és llevar-li aliment als gossos per donar als altres desemparats la solució miraculosa per a tots els mals. Res se solucionarà en el món de l'egoisme i la perversitat mentre la consciència de la humanitat no camini cap a altres rumbs.

Mai vaig veure un gos passejant pels carrers buscant a qui mossegar, mai vaig veure un lleó traslladant des de la selva a llevar-li la vida a un ésser humà de la ciutat, o un toro buscant la plaça ja un subjecte vestit "de llums" per envestir. És l'home qui apallissa el gos, el amarra amb cadenes, l'aïlla i li nega l'aigua, i després li diu "gos assassí" quan l'animal reacciona defensant.

La insubornable fidelitat del gos, que no coneix el més fidel dels homes, paga massa car el rosegó d'amor que de vegades rep.

Els gossos udolen seva pena eterna, mentre els homes maldestres fan eterna la pena de viure en la foscor. Sembla que s'aixequen cada matí a buscar béns, benestar, recursos, però tot ho espatllen. Han canviat l'amor pels diners i el bon nom per l'èxit. No respecten el riu, l'arbre, el gos, el veí, l'amic, i alguna vegada diuen que no comprenen per què no hi ha justícia, per què no hi ha pau.

25 de Novembre: Dóna-li la volta a la violència masclista!

25 de Novembre: Dóna-li la volta a la violència masclista!
Comunicat de la Secretaria de la Dona de la CGT
 
Més de 600 dones han mort en l’última dècada a les mans de les seves parelles o exparelles. Més de 600 homes s’han convertit en assassins, alguns es van suïcidar després de matar a la que durant un temps havia estat la seva dona, uns altres estan a la presó. Informes i estudis contrastats d’aquest any, xifren el nombre de dones assassinades en el període 2000-2009 en 629, amb una mitjana de 63 per any. Aquestes són les dades oficials de víctimes per violència de gènere en el nostre país, però a elles s’haurien d’afegir les dones assassinades per altres homes que no eren parelles o exparelles seves, però que podrien catalogar-se fàcilment com crims masclistes (agressors sexuals, pares, germans, chulos, etc). La xifra oficial en el que va d’any és de 57 dones assassinades.
Les mesures previstes en la Llei Integral contra la violència de gènere no semblen ser molt eficaces. En els Pressupostos d’aquest any es dediquen 5.566,05 milions d’euros per a seguretat ciutadana i lluita antiterrorista. Tal vegada, si s’augmentés el pressupost per a la lluita contra la violència masclista, s’obtindrien millors resultats i sobretot, si es dediquessin més diners a l’educació en igualtat i a l’educació sexual. No obstant això per a 2011, el pressupost per al Ministeri d’Igualtat era de 69 milions d’euros (un 1’02% del pressupostat per a seguretat), un 10% menys que l’any passat. El doble de la retallada mitja dels altres ministeris.
I parlem en passat perquè una vegada més es confirma el que totes veiem dia a dia: no hi ha voluntat política de lluitar contra la violència de gènere, i el regal del govern a les dones per a aquest 25 de Novembre és la desaparició del Ministeri d’Igualtat, que amb la nova remodelació governamental passa a ser una secretaria dintre del Ministeri d’Assumptes Socials. I totes sabem que, per desgràcia, en aquest món capitalista nostre si no hi ha pressupost, no hi ha mitjans.
Al llarg de l’any ens han bombardejat durant tots els dies amb detencions i la lluita antiterrorista, aquí i a França. I què passa amb tots els programes que hi ha pendents d’executar per a lluitar contra la violència de gènere? En Educació, en Sanitat, en Justícia, en Intervenció Social… com no hi ha pressupost, no hi ha mitjans.
Que bé els ha vingut la crisi! És l’excusa perfecta per a no haver de complir les seves lleis. I cada any que passa, menys reposició d’efectius en l’Administració Pública, més càrrega de treball per als i les treballadores que queden en els serveis i que no poden assumir, per més que ho intentin, tot el pendent per fer. Per no parlar de la desaparició de serveis públics tan importants com tot el sector educatiu social, des del qual es treballava en la integració de persones, sobretot menors, en risc d’exclusió social, serveis que són realitzats per empreses privades amb ànim de lucre i que la majoria sabem com funcionen…
Amb aquesta comparança i amb la teva ajuda exigirem que es tracti a la violència de gènere com un problema d’estat de primera magnitud. No podem permetre que any rere any, segueixin assassinant a dones davant la vista impune de tota la societat i amb la indiferència d’un estat que no s’aplica per a atallar aquesta sagnia que és un problema de totes i tots.
Des de CGT també volem fer una crida a tota la societat: tots i totes som responsables, al seguir perpetuant rols i comportaments patriarcals. Per això, el més important és la deconstrucció de tot l’après: en les nostres relacions, en l’educació que rebem i donem, en les nostres comunicacions….
Una societat que eduqui solidàriament, sense sexisme, sense violència, sense autoritat imposada, llibertària, ens ajudarà a construir una societat de persones lliures, iguals, respectuoses amb les diferències i crítiques amb el món, on no existeixi dominació ni competitivitat. Una societat que eduqui sense religió, separant-la de l’escola i deixant-la en l’àmbit privat. Una societat que no permeti que els seus mitjans de comunicació siguin agressius i perjudicials per a la imatge de les dones, considerant-les objectes d’adorn en els seus anuncis, emetent programes xarons i masclistes amb totes les forces.
I sobretot, sobretot, a la CGT volem una societat que no calli, que denunciï, que qüestioni i que participi en l’eradicació d’aquesta xacra social.
Dones i Homes de la CGT, Contra la violència masclista!
Acudiu i Participeu en les manifestacions i actes del 25 de novembre, dia contra la violència de gènere.
Secretaria de la Dona de la CGT

12 Octubre

12 d´octubre....... Trist aniversari.

518 anys de la masacre de tot el poble amerindi.

518 anys de tot un genocidi.

Els dies eren molt curts avans....

Es creu que en l'època dels dinosaures la Terra s'havia frenat ja de forma que el dia durava unes 22 hores i tres quarts. En el present, en el regnat del dia de vint-i-quatre hores, només se li afegeix al dia un segon cada 62.500 anys. No obstant això, és tan gran el poder... del temps que en altres 225 milions d'anys la Terra acabaria tenint així un dia de 25 hores.

La violència.

Hola.

Sóc palestí i la meva educació està basada en l'Alcorà. Alà és l'únic Déu i Mahoma el seu profeta. La meva casa ha estat destruïda pels tancs israelians i en aquest acte ha mort el meu fill primogènit, la meva dona i la resta de la meva família està mal ferida. Mort als jueus i als EUA.
Sóc britànic i la meva educació esta cursada a la Universitat de Oxfort. Sóc enginyer electrònic, tinc molt bon habitatge al centre de Londres, un cotxe bastant car i estic casat amb una bella dona i pare de dos fills sans i meravellosos. La meva religió és protestant i si he de dir la veritat, no som molt religiosos que diguem.
Aquí, tenim dos models diferents de cultura amb les seves corresponents circumstàncies.  La pregunta del milió és la següent:
Vistos aquests dos models, els quals, són exemples prou corrents en cadascuna d'aquestes dues cultures esmentades, (evidentment que fluctuen a ser més o menys acusades segons la situació de cada individu pel que fa al col.lectiu o nivell en què es trobi)
¿Com es plantejara la qüestió de la violència, els motius per aplicar-la i les causes que van impulsar a dur-la a la practica ?............
És evident que la situació de cada un aquests models humans, farà que tinguin una visió molt diferent pel que fa al tema que estem tractant: la violència.
És evident que, el model britànic tindrà un plantejament més racional, més relatiu i filosòfic que el model palestí. Motius: Cultura, benestar, equilibri, entorn i moltes coses més.  El palestí, com es pot plantejar aquesta qüestió?. No cal ser molt intel.ligent per apreciar quines seran les seves accions i reaccions.
 
Qui dels dos estarà disposat a lluitar i a morir ???????????????
Qui dels dos estarà més disposat a dialogar, a filosofar i a enviar pensaments d'amor?
 
La qüestió, sempre rau en les circumstàncies en què et veus embolicat i moltes circumstàncies humanes, no permeten que puguem raonar i actuar civilitzadament.
"Cal viure les circumstàncies per poder comprendre les reaccions "